El Pou dels Dos Vilars, conegut també com a Pou de Sant Sebastià dels Dos Vilars, és un dels pous històrics més importants del terme de Vinaròs i està estretament vinculat al desenvolupament del regadiu durant el segle XX. Està situat a la partida dels Dos Vilars, topònim tradicional del terme vinarossenc.
La seua història moderna es remunta a 1924. L’agost d’aquell any, mossèn Bono va reunir els propietaris interessats a posar en explotació un pou que l’Ajuntament ja havia començat a construir. El 5 de setembre es va acordar adquirir-lo per 5.000 pessetes, que havien de pagar-se en un termini de vuit anys. La iniciativa pretenia afavorir la transformació agrícola de la zona mitjançant la implantació de cultius de regadiu, especialment horta i tarongerars. El projecte va despertar expectació i, el 9 de novembre de 1924, la revista San Sebastián li va dedicar un article titulat «Una empresa salvadora».
La qualitat de l’aigua va ser objecte d’un estudi de Josep Forner Chaler, a partir d’una mostra recollida el 25 d’abril de 1924. L’anàlisi, finalitzada el 24 de juny, determinava una mineralització de 258 mil·ligrams per litre i destacava les bones condicions de l’aigua per al consum. Forner Chaler arribava a comparar-la favorablement amb algunes de les aigües minerals embotellades més conegudes de l’època.
La infraestructura va anar ampliant-se progressivament. L’any 1945, sent president Sebastià Miralles Fontanet, «Regalat», es va construir la bassa del pou, amb un cost de 110.000 pessetes. Aquell mateix any es va adquirir també un local social al carrer Nou per 50.000 pessetes.
La comunitat es va constituir formalment com a Societat de Regants Pou Sant Sebastià dels Dos Vilars. Els seus estatuts van ser aprovats en junta general el 10 de desembre de 1968, amb Agustí Esteller com a president i Francesc Baila com a secretari. La societat agrupava aproximadament un centenar de propietaris i permetia regar unes 165 jornals vinarossenques. Una relació històrica de pous del terme confirma també la xifra aproximada de 100 socis vinculats al Pou dels Dos Vilars.
El nom de Sant Sebastià, patró de Vinaròs, va estar vinculat al pou des dels seus inicis. Durant la Guerra Civil, en el context de la supressió de denominacions religioses, el nom del sant va ser eliminat de la documentació del pou, encara que posteriorment es va recuperar.
L’any 1996 les instal·lacions van experimentar una nova modernització, amb la implantació de canonades de plàstic soterrades i comptadors per millorar la distribució i el control de l’aigua de reg.
El Pou dels Dos Vilars constitueix un exemple destacat de les societats de regants que van contribuir a transformar l’agricultura vinarossenca al llarg del segle XX. La seua trajectòria permet seguir l’evolució des de les primeres iniciatives col·lectives per aprofitar les aigües subterrànies fins a la modernització de les xarxes de reg.
.
