Centre educatiu de Vinaròs vinculat a la comunitat religiosa de la Divina Providència, hereu de l’activitat docent desenvolupada per les religioses des de finals del segle XIX.
L’ensenyament va formar part de l’activitat de les religioses de la Divina Providència des dels primers anys de la seua presència a Vinaròs. La comunitat s’havia establit a la població l’any 1878, procedent de Mataró, i quan es va beneir la nova església del convent, el 8 de desembre de 1884, ja es trobaven en funcionament les primeres classes.
Durant les primeres dècades del segle XX, el centre va mantindre una estreta vinculació amb la vida religiosa i social de Vinaròs. Als anys vint, l’arxiprest mossèn Pasqual Bono Boix va donar suport a la seua activitat i promovia els diumenges berenars i sessions gratuïtes de cinema per als xiquets.
Una figura destacada en la història del col·legi va ser sor Maria Amela Falcó, que en va assumir la direcció l’any 1952 i va exercir el càrrec durant trenta-cinc anys, fins a la seua jubilació el maig de 1987.
L’any 1973 es va fundar el col·legi en la seua configuració moderna i, entre 1978 i 1979, es van inaugurar les noves instal·lacions educatives. Cap a 1998, el centre es va adaptar a la implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO). En una etapa posterior va estar dirigit per la mestra Mercedes Adell Artola.
La llarga trajectòria del Col·legi de la Divina Providència forma part de la història de l’ensenyament a Vinaròs i està estretament vinculada a la presència de la comunitat religiosa que dona nom al centre.