Comarca del nord de la província de Castelló, situada entre el riu Sénia i la serra d’Irta, de la qual Vinaròs és el principal nucli de població i un dels seus principals centres administratius i de serveis.
El Baix Maestrat ocupa l’extrem septentrional del litoral valencià i s’estén des del límit amb Catalunya, marcat pel riu Sénia, fins a l’entorn de la serra d’Irta, mentre que cap a l’interior arriba fins a les terres muntanyoses pròximes a la Tinença de Benifassà. Presenta una notable diversitat territorial entre les poblacions costaneres i els municipis de l’interior.
Vinaròs, Benicarló i Peníscola concentren bona part de la població de la comarca i constitueixen els seus principals nuclis urbans del litoral. Vinaròs, com a població més habitada i per la concentració de serveis, equipaments i comunicacions, exerceix tradicionalment funcions de capçalera comarcal.
La identificació i delimitació contemporània del Baix Maestrat va adquirir especial difusió durant les últimes dècades del segle XX, coincidint amb el desenvolupament de les propostes de comarcalització del territori valencià. Amb anterioritat, la denominació Maestrat s’havia utilitzat amb límits i significats diversos, relacionats tant amb les antigues jurisdiccions dels ordes militars com amb diferents divisions geogràfiques posteriors. En este context, Sant Mateu ha tingut històricament un important paper com a centre del Maestrat, mentre que Vinaròs va consolidar progressivament la seua funció com a principal centre urbà i de serveis del sector septentrional costaner.
La comarca manté forts vincles econòmics, socials i culturals entre els seus municipis i constitueix l’àmbit territorial immediat de referència de Vinaròs dins del nord valencià.