La vida política de Vinaròs ha comptat, especialment des del segle XIX, amb una notable presència de diferents corrents i organitzacions polítiques. Durant aquell segle va adquirir particular importància el republicanisme, del qual va ser un destacat defensor el polític, escriptor i editor vinarossenc Wenceslao Ayguals de Izco. La tradició republicana local va quedar reflectida fins i tot en una antiga cobla popular:
En el cielo manda Dios
y en el mundo los gitanos,
y en el pueblo de Vinaroz
mandan los Republicanos.
A principis del segle XX continuaven presents a Vinaròs diferents tendències polítiques. L’any 1917 figuraven com a representants republicans Sebastià Albalat, Facundo Fora Ferreres i Felip Miralles Forner, este últim president de la Societat de Carreters. Enfront d’ells se situava el Partit Liberal, entre els membres del qual es trobaven Josep Maria Segura Querol, Eduard Torres Marmaña i Higini Roca.
Durant la Segona República es va ampliar i consolidar l’organització dels partits polítics i les candidatures electorals locals. Entre altres formacions va tindre presència el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que l’any 1932 va constituir o reorganitzar la seua agrupació local. La Guerra Civil i la posterior dictadura franquista van comportar la desaparició del sistema plural de partits i la prohibició de les organitzacions polítiques oposades al règim.
Amb la recuperació de la democràcia i les primeres eleccions municipals de 1979, la pluralitat política va tornar a l’Ajuntament de Vinaròs. Juntament amb els partits d’àmbit estatal i autonòmic van sorgir també candidatures i formacions estrictament locals. En aquells primers comicis va participar la Unitat Popular Independent (UPI), mentre que posteriorment han tingut representació municipal, entre altres, el PSOE, Alianza Popular-Partido Popular, Esquerra Unida, Nova Esquerra, el Partit de Vinaròs Independent (PVI), el Bloc-Compromís, Tots i Totes Som Vinaròs-Podem, Ciudadanos i Vox.
Des de 1979, l’alcaldia ha estat ocupada per representants de diferents formacions. Ramon Bofill, del PSOE, va encapçalar els primers governs municipals de la nova etapa democràtica; posteriorment van accedir a l’alcaldia Jacinto Moliner i Juan Bautista Juan, del PP; Javier Balada i Maria Dolores Miralles, del PVI; Jordi Romeu i Guillem Alsina, del PSOE, i Enric Pla, de Tots i Totes Som Vinaròs. Al llarg d’este període, els governs de majoria absoluta s’han alternat amb pactes entre diferents formacions i s’han produït també dos mocions de censura, els anys 1998 i 2023, que van comportar canvis en l’alcaldia.