Distinció honorífica concedida per l’Ajuntament de Vinaròs a persones no nascudes a la ciutat que han mantingut una vinculació destacada amb el municipi o han prestat servicis considerats rellevants per a la població.
Un dels primers nomenaments documentats correspon al governador civil de Castelló Ramón Cuervo, que el 9 de febrer de 1866 ja constava com a fill adoptiu de Vinaròs. La distinció reconeixia el seu suport a la construcció del port, tal com va recordar Ràfels García durant els actes relacionats amb l’inici de les obres.
L’11 d’abril de 1926 va ser nomenat fill adoptiu Miguel Primo de Rivera. Dos anys després, el 12 d’abril de 1928, l’Ajuntament va concedir la mateixa distinció a Joaquín Pérez de Sanmillán y Miquel, marqués de Benicarló, i al governador civil Antonio Castelló Madrid, en reconeixement a les importants obres públiques desenvolupades durant aquells anys, entre elles l’ampliació del port, el Grup Escolar Sant Sebastià, el Mercat Municipal i el passeig marítim.
L’any 1943, amb motiu del seu nomenament episcopal, va ser declarat fill adoptiu Vicente Enrique y Tarancón, estretament vinculat a Vinaròs per la seua etapa com a arxiprest. El 1956 van rebre la distinció el general Camilo Alonso Vega i l’arxiprest Jaime Sirisi. El març de 1968 va ser concedida a Florentina Fernández del Castillo, sor Florentina, religiosa de les Serventes de Jesús que durant 56 anys havia atés els malalts de la ciutat.
Posteriorment també va ser nomenat fill adoptiu l’arxiprest Álvaro Capdevila Nebot, després de deixar la parròquia de Vinaròs i passar a exercir com a canonge a Tortosa. A principis de juny de 1987 es va concedir, a títol pòstum, a l’exalcalde Francisco José Balada, a qui també es va dedicar l’antiga carretera del Càmping.
El setembre de 2001, coincidint amb els actes commemoratius de la Carta Pobla, l’Ajuntament va concedir el títol de fill adoptiu a l’arxiprest Enrique Porcar Forés, en reconeixement a la seua vinculació amb Vinaròs.