Plaça històrica de Vinaròs situada a l’entorn del Mercat Municipal, vinculada des d’antic a la marineria i al raval de Sant Telm.
L’espai apareix documentat ja l’any 1604, quan un establiment del lloctinent de comanador es refereix a un indret «extra moenia Vinarosii in suburbio apellato Sancti Telmi», és a dir, fora de les muralles de Vinaròs, al raval anomenat de Sant Telm. Antigament també havia estat coneguda com a plaça del Monestir Vell, denominació relacionada tradicionalment amb la possible ubicació en este indret del primer convent dels agustins abans de la construcció del convent definitiu.
Al llarg del temps ha rebut diferents denominacions. L’any 1842 va passar a dir-se plaça de la Matrícula, relacionada amb els drets que hi satisfeia la gent de mar. Després de la Primera Guerra Mundial, l’any 1919, i amb motiu de la pau europea, va rebre el nom de plaça de Bèlgica, abans de recuperar la denominació tradicional de Sant Telm.
Un dels elements més singulars de la seua història va ser la Illeta, un reng de cases pròxim a la mar que, durant els temporals, podia quedar aïllat per l’aigua. En este sector es trobava l’antic hospital destinat als empestats, al qual la tradició vinarossenca vincula un miracle de Sant Sebastià amb els malalts de pesta. Este episodi va inspirar també l’obra dramàtica La Perla de la Illeta, de Caietano Tresserra.
La plaça mantingué una estreta relació amb la vida marinera. Hi hagué el Casino de Sant Telm o Casino dels Mariners, documentat almenys l’any 1883, quan fou clausurat provisionalment per ordre del governador de Castelló arran d’un conflicte relacionat amb una vaga de mariners. L’establiment va subsistir fins a la Guerra Civil.
El 21 d’abril de 1965 es va acordar enjardinar la plaça i es va plantejar instal·lar-hi un monument al poeta Paco Argemí. L’escultor Francesc Vaquer, Chaldy, va començar a modelar-ne el bust, que va quedar inacabat i passà posteriorment al Museu Municipal. La plaça va ser novament remodelada el juny de 1982, amb un cost de 200.000 pessetes. Durant la dècada següent, l’ampliació posterior del Mercat Municipal i la construcció del popular Pirulí van acabar de transformar este espai històric de la ciutat.