Publicació setmanal d’informació local, coneguda popularment com «El Diariet», editada per l’Ajuntament de Vinaròs entre 1957 i 2025. Ha estat una de les publicacions de més llarga trajectòria de la història de la premsa vinarossenca.
El primer número va aparéixer el 30 de març de 1957, durant l’alcaldia de Ramon Adell Fons. En els primers anys s’imprimia a la Impremta Soto de Vinaròs i estava dirigida per Jaume Nos Ruiz, director del diari Mediterráneo de Castelló, mentre que Manuel Foguet Mateu va ser durant molts anys un dels seus principals redactors i impulsors.
El 12 de maig de 1967 va estrenar un format més gran i va passar a imprimir-se a la impremta Mialfo de Castelló. Jaume Nos va ocupar la direcció fins a octubre d’aquell any. Posteriorment estigueren al capdavant de la publicació, en diferents èpoques, Joan Bover Puig, Pere Vidal Tabueña, Josep Manuel Palacios Bover, Jordi Romeu Llorach, Salvador Oliver Foix, Xavier Mas, Marian Fonellosa Torres i Mercedes Rodríguez Cros, entre altres responsables.
El setmanari va interrompre temporalment la seua publicació durant la Transició i, amb l’arribada de la democràcia, la capçalera va adoptar el nom valencià «Vinaròs». Al llarg de les dècades va experimentar diversos canvis de format, disseny i impressió. En una de les seues etapes s’imprimí a Sant Carles de la Ràpita i posteriorment tornà a imprimir-se a Vinaròs, a A. G. Castell Impresores. En els darrers anys, Xavier Flores Royo exercia com a cap de redacció i maquetador.
Durant 68 anys, El Diariet va constituir una crònica continuada de la vida política, social, cultural, esportiva i associativa de Vinaròs. A les informacions d’actualitat se sumaren les aportacions de nombrosos col·laboradors locals, convertint les seues pàgines en una important font documental per conéixer la història recent de la ciutat.
El 30 d’agost de 2025 es va publicar el número 3.386, últim exemplar en paper del Setmanari Vinaròs. L’Ajuntament va atribuir el final de la publicació a la progressiva reducció de les vendes i a l’increment dels costos d’edició i impressió. Amb la desaparició del Diariet es tancaven 68 anys d’una de les capçaleres més longeves i representatives de la premsa local vinarossenca.
