Luís López-Dóriga Meseguer (Oviedo, 23-II-1885 – Ciutat de Mèxic, 1962)
Sacerdot, canonge, professor i polític republicà, estretament vinculat a Vinaròs per la seua família materna. Diputat a les Corts Constituents de 1931, la seua defensa de plantejaments socials i polítics progressistes provocà un greu enfrontament amb la jerarquia eclesiàstica, que acabà amb la seua suspensió a divinis i posterior excomunió. Després de la Guerra Civil s’exilià a Mèxic.
Fill de la vinarossenca Hilària Meseguer i Costa i d’un metge asturià de cognom López-Dóriga, quedà orfe de pare durant la infància. Era nebot de José Meseguer i Costa, arquebisbe de Granada, circumstància que marcaria els primers anys de la seua carrera eclesiàstica.
Després d’iniciar els estudis de Teologia, l’any 1906 es traslladà a Granada reclamat pel seu oncle. Va ser ordenat sacerdot el 1908 i l’any següent obtingué una canongia a la catedral granadina. Completà la seua formació en Ciències Socials a Alemanya i arribà a ocupar importants responsabilitats eclesiàstiques i acadèmiques, entre elles les de canonge mestrescola, degà-president de la Catedral Metropolitana de Granada i vicecanceller de la Universitat Pontifícia.
Paral·lelament desenvolupà una intensa activitat cultural, docent i social. Participà en iniciatives vinculades al sindicalisme catòlic i als Exploradors o Boy Scouts, mantingué relació amb el pedagog Andrés Manjón i l’any 1929 impulsà la creació del museu de la Catedral de Granada.
La relació de López-Dóriga amb Vinaròs va ser constant. La seua mare disposava d’una casa al raval de Càlig, on la família passava llargues temporades. L’any 1917 va ser mantenidor dels Jocs Florals celebrats durant les festes locals i participà al llarg dels anys en diferents activitats culturals i socials de la ciutat. També col·laborà en la implantació dels Exploradors a Vinaròs. Després de la mort del seu oncle, l’arquebisbe Meseguer i Costa, diversos objectes procedents de Granada arribaren a Vinaròs, alguns dels quals quedaren vinculats a l’església Arxiprestal.
La proclamació de la Segona República marcà un canvi decisiu en la seua trajectòria. En les eleccions de 1931 va ser elegit diputat per Granada a les Corts Constituents pel Partit Republicà Radical Socialista. Des del Parlament defensà posiciones favorables a les reformes republicanes i mantingué plantejaments sobre les relacions entre l’Església i l’Estat que entraren en conflicte amb la jerarquia catòlica.
Com a conseqüència de la seua actuació parlamentària, el 14 de novembre de 1931 va ser suspés a divinis pel bisbe de Granada i posteriorment, el febrer de 1933, excomunicat. López-Dóriga defensà públicament la compatibilitat entre les seues conviccions religioses i el seu compromís republicà, i continuà participant activament en política.
Durant aquells anys residí també a Vinaròs. El cens de 1932 el situa al carrer de Ràfels Garcia, 44, i l’any següent participà en la campanya electoral de les esquerres, intervenint en mítings celebrats a Castelló i diferents poblacions de la província. En un dels seus discursos sintetitzà la seua posició afirmant que era republicà perquè «amb la República cap la llibertat en l’ordre religiós i la justícia en l’ordre social».
Durant la Guerra Civil continuà vinculat a Vinaròs i consta que mantingué contactes amb Manuel Azaña. Exercí també com a primer director del nou col·legi de la Misericòrdia. Davant l’avanç de les tropes franquistes abandonà Espanya i emprengué el camí de l’exili, primer cap a França i posteriorment a Mèxic.
A Ciutat de Mèxic formà part de l’entorn de l’exili republicà espanyol i continuà dedicat a l’ensenyament, impartint llatí i Humanitats en diferents centres, entre ells el Colegio Madrid, creat per als fills dels exiliats espanyols.
Va morir a Ciutat de Mèxic l’any 1962, després de dècades d’una trajectòria marcada per la religió, l’ensenyament, el compromís social i la política. La seua figura constitueix un singular exemple de la complexa relació entre catolicisme i republicanisme durant la Segona República, alhora que mantingué al llarg de bona part de la seua vida una estreta vinculació familiar, cultural i política amb Vinaròs.
