Fernando Covarsí Conca (Vinaròs, 1814 – Badajoz, 1894)
Militar carlí vinarossenc, fill de Cosme Covarsí Membrado. Participà intensament en la Primera Guerra Carlina, combatent al Maestrat i al front basconavarrés, i acabà establint-se a Badajoz. L’any 1874 tornà a Vinaròs després de quaranta-un anys d’absència.
Segon fill de Cosme Covarsí, tenia 19 anys quan la nit del 10 de novembre de 1833 abandonà Vinaròs juntament amb son pare, els seus germans i un grup de voluntaris per incorporar-se a l’alçament carlí. Després de la mort de son pare i del seu germà Gregori, continuà combatent en les forces de Carnicer, en les quals també es trobava Ramon Cabrera, i aquell mateix any assolí el grau de tinent.
Durant la guerra va ser fet presoner i traslladat amb altres combatents a Tarragona. Posteriorment aconseguí arribar a Gibraltar i passà a Anglaterra, on residí temporalment a Londres. Retornat a Espanya, s’incorporà a l’exèrcit carlí basconavarrés i participà en el setge de Bilbao, durant el qual va morir el general Zumalacárregui.
Més tard tornà al Maestrat amb les forces de Cabrera i va ser ascendit a capità. Participà en la defensa de Morella i visqué de prop la mort del seu germà menor, Manuel Covarsí Conca, l’any 1840. Ferit i fet presoner, va ser traslladat a Saragossa, mentre Cabrera l’havia nomenat comandant.
Finalitzada aquella etapa, i acollit a l’indult d’Espartero, s’establí a Badajoz, on desenvolupà la seua vida familiar. Amb motiu dels nous conflictes carlins del segle XIX tornà temporalment a l’activitat militar i arribà a ser nomenat coronel de les forces carlines.
El 12 de juny de 1874, després de 41 anys d’absència, va tornar a la seua ciutat natal. En el seu diari deixà constància d’aquell moment: «En este dia llegué a mi pueblo de Vinaroz, después de 41 años de ausencia».
Va morir a Badajoz l’any 1894. La seua trajectòria va ser objecte posteriorment de la biografia Covarsí, un montero genial, d’E. Segura Otaño, publicada per la Diputació Provincial de Badajoz l’any 1969.