Rafael Lassala i Locella

Skip to main content
Imprimir

Rafael Lassala i Locella (Vinaròs, 7-VIII-1716 – Solsona, 17-VI-1792)

Religiós agustí, professor universitari i bisbe de Solsona. Va desenvolupar una destacada trajectòria acadèmica i eclesiàstica durant el segle XVIII i va mantindre una estreta vinculació amb Vinaròs, on va consagrar solemnement l’església Arxiprestal l’any 1773.

Fill de Joan Lassala i Clara Locella, va aprendre les primeres lletres i Humanitats amb el seu oncle fra Màxim Locella. Als quinze anys va vestir l’hàbit dels agustins al convent del Socors de València, on va professar el 24 d’agost de 1732. L’any 1739 ja era lector d’Arts i Teologia i posteriorment es va doctorar en aquestes disciplines.

La seua trajectòria acadèmica va estar estretament vinculada a la Universitat de València, on va obtindre per oposició la càtedra d’Arts l’any 1741 i la de Matemàtiques el 1745. Va ser també prior i rector de diversos col·legis i assolí un notable prestigi intel·lectual. Carles III li va arribar a encomanar l’elaboració d’un pla d’estudis.

L’any 1767 va ser nomenat bisbe auxiliar de València i l’any següent va ser consagrat bisbe a l’església de Sant Felip el Real de Madrid. El març de 1773 va ser nomenat bisbe de Solsona. Durant el viatge cap a la seua nova diòcesi va passar per Vinaròs i, el 7 de juny de 1773, va consagrar solemnement l’església Arxiprestal.

Al capdavant de la diòcesi de Solsona va convocar un sínode diocesà, va impulsar els estudis de Teologia i Sagrada Escriptura i va ordenar la construcció del Palau Episcopal de Solsona, obra barroca de l’arquitecte Francesc Pons. Va regir la diòcesi fins a la seua mort.

La seua vinculació amb Vinaròs es manifestà també en aconseguir del papa el cos de la màrtir Santa Victòria. Entre les seues obres escrites figuren Elogio histórico de San Luis rey de Francia i els Catecismo Mayor i Catecismo Menor de la Doctrina Cristiana, publicats a Cervera l’any 1791.

La memòria del bisbe Lassala es mantingué especialment viva a Vinaròs. L’arxiprest mossèn Bono va incorporar el seu retrat a la galeria de vinarossencs il·lustres de la sagristia de l’Arxiprestal i, l’any 1916, se celebraren solemnes actes amb motiu del segon centenari del seu naixement.