Creu de Sant Josep (1801)
Peiró històric situat a l’antiga eixida de Vinaròs pel camí de Càlig, vinculat tradicionalment a la festivitat de Sant Josep i a la benedicció del terme. Conegut també com la Creu del Clot o Creu d’Alino, conserva en el pedestal la data de 1801.
La creu es troba a l’extrem de l’antic carrer de Sant Francesc, en l’entorn de la confluència amb el carrer de Febrer de la Torre. La denominació popular de Creu del Clot procedia de la proximitat del barranquet o clot de «Pipante», situat davant de l’antiga fàbrica Foret i desaparegut amb les transformacions urbanes experimentades per aquesta zona.
El conjunt està format per un robust pedestal de pedra sobre dos esglaons i una canya, també de pedra, acuradament treballada. A la base figura esculpida la data de 1801. Abans de la Guerra Civil, la creu que coronava el peiró era igualment de pedra, però va desaparéixer durant el conflicte.
L’actual creu de ferro va ser realitzada l’any 1938 per Ramon Martí Martí, «Biel», forjador de l’Espluga de Francolí que aleshores es trobava destinat com a soldat a Vinaròs. Martí esdevindria posteriorment un reconegut artesà del ferro, especialment vinculat als treballs de restauració del monestir de Poblet.
La Creu de Sant Josep era el punt d’arribada de l’antiga processó de Sant Josep, celebrada el 19 de març. Allí es beneïa el terme i els participants alçaven els tradicionals rams de flors dedicats al sant. La desaparició de la processó va fer perdre aquesta funció ritual, però el peiró continua sent testimoni d’una de les antigues tradicions religioses de Vinaròs.
